L'estudi de la resposta immunitària envers els retrovirus ha definit noves funcions del metabolisme dels àcids nucleics en el control immunitari, i també ha proporcionat nous coneixements sobre els mecanismes de la tolerància immunitària. La nostra investigació se centra en la definició dels mecanismes cel·lulars que controlen la interfície entre el metabolisme dels àcids nucleics i la seva detecció pel sistema immunitari, i com aquests processos influeixen en l'aparició i el tractament de les malalties humanes.

El nostre grup treballa actualment en dues línies principals de recerca:

1. Les bases cel·lulars i moleculars de la inducció immunitària envers les infeccions virals cròniques. Els virus solen explotar vies i processos cel·lulars comuns per replicar-se amb èxit dins de les cèl·lules de l'hoste. La nostra investigació se centra en la caracterització en profunditat de la funció immunitària innata com a estratègia per desenvolupar noves teràpies de gran espectre. Hem descrit les vies de regulació i la resposta immunitària antiviral de dos enzims clau en el metabolisme dels nucleòtids: SAMHD1, responsable de la degradació dels trifosfats de desoxinucleòtids, i ADAR1, responsable de l'edició d'adenosines a inosines a l'ARN de doble cadena. També hem identificat agents capaços de modificar la seva activitat enzimàtica, ja sigui directament o indirectament a través de la regulació del cicle cel·lular, cosa que ha portat a la descripció de noves vies de regulació que controlen la latència del VIH. La nostra investigació inclou totes les fases de desenvolupament, des de la identificació i validació de noves dianes fins al seguiment dels fàrmacs aprovats per al tractament. Un cop validats, aquests factors cel·lulars es converteixen potencialment en dianes per al desenvolupament de noves teràpies antivirals.

Des de l'abril del 2020, el nostre grup també s'ha centrat en la comprensió de la infecció pel SARS-CoV-2 i la patogènesi associada. S'ha desenvolupat un mètode per quantificar la càrrega viral del SARS-CoV-2 en pacients amb COVID-19. Els estudis en marxa se centren a dilucidar el paper de la resposta immunitària innata a la patogènesi de la COVID-19 i a desxifrar i caracteritzar els processos inicials que podrien determinar el desenllaç de la infecció, amb especial interès en les proteïnes cel·lulars que podrien ser importants per al desenvolupament de noves estratègies terapèutiques contra la infecció pel SARS-CoV-2.

2. La funció immunitària com a biomarcador de la resposta al tractament del càncer. Els mecanismes que controlen la interfície entre el metabolisme dels àcids nucleics i la detecció pel sistema immunitari determinen també l'aparició i el tractament del càncer. Hem descrit l'efecte de SAMHD1 sobre l'eficàcia terapèutica dels antimetabolits utilitzats per al tractament del càncer, tant in vitro com in vivo, cosa que ha donat lloc a la descripció de SAMHD1 com un factor pronòstic i predictiu eficaç. D'altra banda, arran del nostre descobriment de la regulació de la funció de SAMHD1 intervinguda per les CDK, vam posar en marxa un estudi prospectiu per determinar el paper de la funció immunitària en la resposta al tractament amb inhibidors de CDK4/6. En aquest marc, s'ha creat un nou grup de recerca multidisciplinar que inclou oncòlegs mèdics, patòlegs i investigadors translacionals en diferents etapes de la seva carrera, ampliant-ne l'impacte cap a una millor comprensió de la funció immunitària al càncer. Actualment, tenim interès en desxifrar les diferents alteracions immunitàries sistèmiques que es produeixen durant el desenvolupament dels tumors, així com la contribució crucial de les cèl·lules immunitàries perifèriques a la resposta immunitària antitumoral, basant-nos en l'experiència adquirida en el context de les infeccions víriques.