Skip to main content
Close
Post COVID-19

S’identifiquen factors mèdics i socioeconòmics associats al risc de patir i recuperar-se de la covid persistent

covid persistent Marta Massanella

El seguiment durant dos anys de més de mig miler de persones que han passat la COVID-19 mostra que el sexe, les malalties prèvies al diagnòstic i el nivell d’estudis són factors predictius del desenvolupament i la recuperació de la covid persistent

Milers de persones a Espanya pateixen la “Condició Post-COVID-19” o covid persistent, una malaltia invalidant que suposa un gran problema per qui la pateix, així com un gran repte pel sistema de salut. Ara, el seguiment de 548 persones que han patit la COVID-19 ha permès identificar factors mèdics i socioeconòmics que s’associen al risc de desenvolupar i recuperar-se de la covid persistent, i ha observat que la recuperació és minoritària durant els primers dos anys de malaltia. Les dades obtingudes remarquen la importància de preparar els sistemes de salut per a que tinguin la capacitat de donar resposta a totes les persones que pateixen covid persistent.

Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per la Unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias, la Fundació Lluita contra les Infeccions i l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Estudis com aquest, que es publica avui a la revista The Lancet Regional Health - Europe, esdevenen clau per a avançar en el coneixement d’una síndrome encara poc coneguda com la covid persistent.

S’estima que entre un 5 i un 10% de les persones que passen la COVID-19 continuen amb una àmplia varietat de símptomes mesos després de la infecció. “És essencial definir i entendre aquesta síndrome i les seves implicacions per identificar estratègies de prevenció, diagnòstic i tractament que ajudin a les persones afectades. Amb aquest objectiu, i de manera pionera, vam decidir fer un seguiment exhaustiu i prolongat de les i els pacients”, explica Lourdes Mateu, coordinadora de la Unitat de covid persistent de l’Hospital Germans Trias. Mateu remarca que: “el gran nombre i varietat d’òrgans i sistemes afectats per la covid persistent, evidenciat per múltiples estudis internacionals, requereix que treballem de forma multidisciplinar i coordinada entre els hospitals i l’atenció primària. Aquesta és una malaltia encara poc compresa, però és real i causa un gran impacte en el conjunt de pacients i la societat. Cal combinar una atenció clínica empàtica i de màxima qualitat humana, amb una recerca rigorosa que ens permeti trobar millors eines diagnòstiques i tractaments efectius. És imprescindible treballar en xarxa, escoltant i fent participar activament a les persones afectades.”

Les dones i les persones amb comorbiditats, les més afectades per la covid persistent

La cohort de l’estudi està formada per 548 persones que van passar la COVID-19 fa més de 2 anys, de les quals 207 es van recuperar totalment i 341 van desenvolupar covid persistent. “Es tracta d’un dels estudis de seguiment de l’evolució clínica de persones amb covid persistent més grans i perllongats duts a terme fins ara”, remarca Marta Massanella, investigadora principal d’IrsiCaixa.

Gràcies a l’anàlisi estadística d’aquests dos grups de persones, s’ha pogut identificar, per un costat, que els homes amb estudis superiors tenen menys probabilitats de desenvolupar covid persistent. Per altra banda, s’ha detectat que les dones, les persones amb antecedents de malalties autoimmunitàries, o bé les que presenten fatiga, taquicàrdia, ofec o alteracions neurocognitives i neurosensitives durant la COVID-19 aguda tenen més risc de desenvolupar-la i una menor probabilitat de guarir-se’n amb el temps. En aquesta línia, un estudi independent realitzat als Estats Units i publicat recentment a la revista Nature Medicine ha demostrat, en una cohort de més de sis milions de persones, que la covid persistent pot arribar a provocar un major nivell de discapacitat que les malalties cardíaques o el càncer.

La realització de qüestionaris ha permès agrupar a la cohort de pacients en 3 grups en funció dels símptomes, uns resultats que concorden amb un estudi precedent realitzat també als Estats Units. Aquests 3 grups no són excloents entre sí sinó que es diferencien per l’acumulació dels símptomes i s’ordenen de la A a la C, essent l’A el grup que menys símptomes té i el C el que més.

Una recuperació inusual

L’estudi també subratlla que, de totes les persones de l’estudi amb covid persistent, només un 7,6% s’han recuperat durant els 2 primers anys de patir la síndrome. De les 26 persones que s’han recuperat, la majoria (24) pertanyien al grup menys simptomàtic. Els factors que s’han pogut associar a una major probabilitat de recuperar-se són el sexe masculí, les persones que havien requerit admissió a la UCI degut a la COVID-19 o que tenien comorbiditats cardiovasculars, la falta de gana i les alteracions del gust i l’olfacte. El dolor muscular, la disminució de l’atenció, la dispnea o la taquicàrdia són símptomes que s’associen a una menor probabilitat de recuperació.

“Les baixes taxes de curació de la covid persistent indiquen que mentre la transmissió del SARS-CoV-2 continuï se seguiran acumulant els casos de covid persistent. Els sistemes de salut europeus, també el nostre, han d’encarar aquest problema i estar preparats per absorbir i gestionar la demanda existent d’una malaltia que és ben real i que segueix en augment”, afegeix Roger Paredes, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i investigador principal d’IrsiCaixa.

Not available in
This is not available in . You can go to the translated versions in these languages: