Un nou model de ratolí permet estudiar la COVID-19 amb més fidelitat a la malaltia humana

Disposar de models preclínics fiables ha estat, i continua sent, fonamental per entendre millor la COVID-19 i avançar en el desenvolupament de tractaments eficaços. En aquest context, l’equip d’IrsiCaixa, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA), l’IRB Barcelona i el Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya CMCiB de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), ha publicat a la revista científica mBio un estudi en què es presenta un nou model de ratolí que imita amb més realisme la malaltia causada pel SARS-CoV-2 en humans.

Fins ara, els models animals utilitzats desenvolupaven greus afectacions neurològiques que conduïen a la mort dels ratolins, un patró que no reflecteix el comportament del virus en persones. En canvi, aquest nou model evita aquestes alteracions cerebrals i reprodueix una infecció centrada en els pulmons i el tracte respiratori, tal com succeeix habitualment en els humans. Això permetrà estudiar amb més precisió l’evolució de la malaltia, avaluar noves estratègies terapèutiques i investigar la COVID persistent.

Una infecció més lleu i centrada en el sistema respiratori

L’objectiu del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa era aconseguir un model que reproduís millor la resposta humana a la infecció per SARS-CoV-2. Per fer-ho, l’equip de l’IRB Barcelona va inserir el gen humà ACE2 –la porta d’entrada del virus a les cèl·lules– en una zona específica del genoma dels ratolins. Aquesta modificació permet que el gen s’expressi principalment als pulmons i al tracte respiratori, tal com passa en els humans. Això facilita que el virus hi pugui accedir, infectar les cèl·lules i multiplicar-s’hi, reproduint així la dinàmica real de la infecció en el sistema respiratori humà.

Quan aquests ratolins són infectats amb SARS-CoV-2, no presenten afectacions al cervell, però sí una replicació viral activa als pulmons i vies respiratòries, acompanyada d’inflamació. A diferència dels models anteriors, els ratolins no moren, sinó que desenvolupen una forma més lleu de la malaltia i acaben recuperant-se. Aquest fet representa un gran avenç per a la recerca preclínica.

Un pas endavant per combatre la COVID-19 i la COVID persistent

Aquest nou model és una eina essencial per entendre millor com actua el virus dins l’organisme i per provar noves estratègies preventives i terapèutiques. Tot i els grans avenços en vacunació, encara calen antivirals eficaços que permetin evitar formes greus de la malaltia o revertir-ne els efectes.

A més, aquest model també obre la porta a aprofundir en l’estudi de la COVID persistent, una condició que afecta milers de persones que continuen amb símptomes mesos o fins i tot anys després de la infecció. Comprendre millor aquesta realitat és clau per desenvolupar tractaments específics i millorar la qualitat de vida dels afectats.