Nous biomarcadors podrien ajudar a predir l'ingrés a l'UCI de nens que desenvolupen una síndrome inflamatòria sistèmica després de la COVID-19
El MIS-C és una síndrome rara que pot aparèixer setmanes després de la COVID-19 en infants i provocar una resposta inflamatòria generalitzada; poder preveure quins casos podrien evolucionar amb més gravetat seria clau per millorar-ne el tractament
Tot i que la majoria de nens i nenes superen la COVID-19 de forma asimptomàtica o amb símptomes lleus, en alguns casos excepcionals, setmanes després de la infecció el seu sistema immunitari reacciona de forma desproporcionada i provoca una síndrome inflamatòria multisistèmica (MIS-C). Aquesta malaltia, poc freqüent però greu, pot afectar el cor, els pulmons o el sistema digestiu, i en ocasions requereix ingrés a l'UCI.
Ara, un nou estudi publicat a la revista Pediatric Research ha identificat marcadors presents a la sang que podrien anticipar quins pacients corren més risc de desenvolupar un quadre més sever, cosa que permetria actuar amb rapidesa i prendre decisions clíniques basades en evidència científica. L’estudi ha estat liderat per l'equip d' IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya–, i ha comptat amb la col·laboració de l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).
El MIS-C és un trastorn inflamatori greu que sol aparèixer entre dues i sis setmanes després d’una infecció per SARS-CoV-2. A Catalunya, entre el 2020 i el 2022, es van registrar 152 casos, la majoria en infants d’entre 4 i 11 anys. Tot i que la seva aparició és poc freqüent –i encara més des de l’arribada de la variant òmicron–, quan es presenta pot posar en risc la vida del menor.
Sis marcadors que prediuen la gravetat
A partir de l’estudi de 92 molècules inflamatòries en sèrum de 22 pacients pediàtrics que havien patit MIS-C, l'estudi va identificar sis marcadors –IL-2, IL-33, CD244, SCF, TNFRSF9 (soluble) i CD8α (soluble)– que permeten predir amb bona precisió quins pacients requeriran ingrés a la UCI. En particular, nivells més baixos de CD244 i de TNFRSF9 es van associar amb estades hospitalàries més prolongades. "Aquests marcadors, conformen una 'firma immunitària' capaç de distingir entre els casos més i menys severs", indica Tetyana Pidkova, investigadora d'IrsiCaixa i primera autora de l'estudi.
A més, l’equip investigador va comparar els marcadors immunitaris dels nens amb MIS-C en el moment del diagnòstic amb els de nens que havien passat la COVID-19 setmanes abans. L'estudi va identificar 29 biomarcadors alterats, entre ells citoquines, quimiocines i reguladors immunitaris. Aquesta troballa ajuda a entendre millor quins processos del sistema immunitari estan implicats específicament en el MIS-C. "El que observem és que, en aquesta malaltia, el 'sistema d'alarma' immunitària es dispara de forma descontrolada, provocant una inflamació generalitzada que pot danyar diferents òrgans. Identificar la signatura de biomarcadors específics associats al MIS-C podria ajudar a desxifrar la desregulació immunitària responsable d'aquesta malaltia", remarca Benjamin Trinité, investigador associat d'IrsiCaixa.
El seguiment dels pacients demostrar que tots els marcadors alterats recuperaven valors normals en un termini de dos mesos després de l'inici del tractament, cosa que confirma que les teràpies antiinflamatòries actuals són eficaces i que la resposta immunitària no deixa seqüeles rellevants a mitjà termini.
Anticipar el risc i entendre millor el MIS-C
Comptar amb marcadors immunitaris específics obre la porta a identificar de forma primerenca quins pacients tenen més probabilitats d'evolucionar cap a un quadre greu, i així prioritzar intervencions mèdiques abans que apareguin complicacions. "L'estudi ens proporciona una base molecular precisa i contrastada per orientar la pràctica clínica", explica Julià Blanco, investigador principal d'IrsiCaixa i IGTP. "Al mateix temps, ens ajuda a comprendre més detalladament com funciona el MIS-C, un trastorn del qual encara sabem poc, però que continua sent un dels majors reptes que ha deixat la COVID-19 en el camp de la pediatria."