Un grup de gens podria anticipar la resposta a un tractament clau contra el càncer de mama

La signatura genòmica KIMA identifica les pacients amb càncer de mama HR+/HER2– amb menor resposta als inhibidors de CDK4/6, permetent tractaments més personalitzats
Els inhibidors de CDK4/6, combinats amb teràpia hormonal, són avui dia el tractament estàndard per a un tipus de càncer de mama avançat; concretament, el que es caracteritza per l’expressió de receptors hormonals (HR+) i HER2 negatiu (HER2–). Aquest tractament actua bloquejant les proteïnes CDK4 i CDK6, responsables de controlar la divisió i el creixement de les cèl·lules. A l’inhibir-les, s’aconsegueix que les cèl·lules canceroses no creixin tan ràpid. No obstant això, no totes les pacients responen igual: els tumors d’algunes d’elles progressen ràpidament malgrat el tractament. Per això, és fonamental trobar biomarcadors que permetin predir l’eficàcia d’aquests fàrmacs i personalitzar l’abordatge.
Un estudi coordinat des de Badalona per IrsiCaixa, l’Institut Català d’Oncologia i l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol (dins del programa CARE) ha identificat KIMA, una signatura genòmica que permet anticipar quines pacients amb càncer de mama HR+/HER2– respondran pitjor als inhibidors de CDK4/6. La troballa, publicada a la revista Clinical and Translational Medicine, pot ajudar a personalitzar teràpies i dissenyar noves combinacions.
“Des del consorci IrsiCaixa-IGTP-ICO vam analitzar gairebé un centenar de pacients tractades a l’ICO Badalona. Un 57% d’elles va presentar una bona resposta al tractament, amb més de dos anys sense progressió del tumor, mentre que el 43% restant va mostrar una evolució desfavorable, amb recaiguda al cap de pocs mesos”, exposen els primers autors de l’estudi, el Dr. Eudald Felip, oncòleg de l’ICO i investigador postdoctoral d’IrsiCaixa, i la Dra. Edurne Garcia-Vidal, investigadora postdoctoral d’IrsiCaixa.
Una activació immunitària que juga en contra
Al comparar ambdós grups, el personal investigador va observar que les pacients amb mala resposta tenien tumors amb una activació anòmala del sistema immunitari. Això, lluny d’afavorir la lluita contra el tumor, s’associa a un entorn immunològic que ajuda el càncer a resistir el tractament.
D’aquesta anàlisi va néixer KIMA (Key Immune Activation), una signatura composta per l’expressió combinada de nou gens –entre ells STAT1, FOXP3 i TIGIT– la presència elevada dels quals prediu una pitjor evolució de la malaltia: una progressió més ràpida i una supervivència global més curta. De fet, el temps mitjà fins a la progressió de la malaltia varia d’11 mesos en les pacients amb alta presència de KIMA a 36 mesos en aquelles amb baixa presència.
El resultat es va validar, a més, en un segon estudi clínic, en el qual també es va comprovar que les pacients que no responien als inhibidors de CDK4/6 tenien nivells més alts de KIMA.
“El que hem vist és que, en aquest tipus de càncer, un sistema immunitari molt activat no significa major defensa, sinó més resistència del tumor. Aquesta signatura genètica ens permet identificar aquestes pacients des de l’inici i obre la porta a combinar els inhibidors de CDK4/6 amb noves estratègies immunomoduladores”, expliquen les coautores sènior del treball, la Dra. Ester Ballana, líder del grup de recerca Interaccions Virus-Hoste (ViHIT) a IrsiCaixa, i la Dra. Mireia Margelí, oncòloga i investigadora de l’ICO i l’IGTP al Grup de Recerca Aplicada en Oncologia de Badalona (B·ARGO).
Així doncs, els resultats de l’estudi apunten que KIMA podria utilitzar-se com a eina clínica per seleccionar millor els tractaments.