Skip to main content
Close
Post COVID-19

El seguiment més llarg de la COVID-19 en hàmsters sirians revela un model per estudiar la COVID persistent

Model covid persistent

La recerca descriu la persistència del virus i alteracions neurològiques comparables a les observades en persones amb COVID persistent

La COVID persistent és un dels grans enigmes que la pandèmia ha deixat oberts. Tot i que afecta fins a un 30% de les persones que han passat la infecció per SARS-CoV-2, encara es desconeix per què alguns símptomes poden mantenir-se durant mesos i condicionar greument la qualitat de vida. Per respondre a aquestes preguntes, la ciència necessita models fiables que reprodueixin la malaltia i permetin estudiar-la en profunditat. En aquest context, i en el marc del projecte europeu EPIVINF, coordinat per IrsiCaixa, s’ha dut a terme una investigació liderada pel Centre de Recerca en Sanitat Animal l’IRTA-CReSA que apunta que l’hàmster daurat sirià podria convertir-se en un model preclínic de gran utilitat per entendre la COVID persistent. L’estudi, publicat a la revista Frontiers in Microbiology, mostra que aquests animals desenvolupen una infecció lleu i de llarga durada, similar a la que viuen moltes persones, i que poden presentar símptomes persistents, sobretot de tipus neurològic, entre els més freqüents i incapacitants en pacients amb COVID persistent.

Persistència de material genètic viral i alteracions del sistema immunitari i del comportament

Per explorar aquest possible model, l’equip investigador ha dut a terme el seguiment més llarg fins ara de la infecció per SARS-CoV-2 en hàmsters daurats sirians, observant-los durant 60 dies després del contagi. A diferència d’altres rosegadors, aquests hàmsters poden infectar-se de manera natural perquè expressen la proteïna que el virus utilitza per entrar a les cèl·lules, i la seva resposta clínica és comparable a la dels humans: ni massa greu ni massa lleu.

L’anàlisi ha revelat que el material genètic del virus pot persistir en els teixits respiratoris durant tot l’estudi, de 60 dies. Paral·lelament, s’ha observat una desregulació d’algunes molècules del sistema immunitari, anomenades citoquines, que es manté en el temps. A més, en un subgrup d’animals s’han detectat canvis en el comportament, com una menor exploració i més signes de conductes similars a l’ansietat, que recorden les alteracions neurològiques descrites en persones amb COVID persistent.

Un pas endavant per entendre la COVID persistent

Com que la COVID persistent és una condició complexa i encara poc coneguda, és fonamental comptar amb models que permetin estudiar-la en profunditat. Aquest treball assenyala que l’hàmster daurat sirià podria esdevenir una eina clau per comprendre millor els mecanismes de la malaltia i obrir noves vies cap a estratègies terapèutiques que millorin la qualitat de vida de les persones afectades.

Not available in
This is not available in . You can go to the translated versions in these languages: