Proposta d’estratègia de vacunació contra la COVID-19: allargar l’interval entre dosis en situació de manca de vacunes

Més notícies Notícies
04/05/2021

Proposta d’estratègia de vacunació contra la COVID-19: allargar l’interval entre dosis en situació de manca de vacunes

El Grup de Seguiment de la Vacunació enfront la COVID-19 a Catalunya i el Grup Col.laboratiu Multidisciplinari per el Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), en el que participa l’investigador d’IrsiCaixa Julià Blanco, plantegen allargar l’interval establert entre les dues dosis de les vacunes d’ARN missatger

La campanya de vacunació davant la COVID-19 a Catalunya s’està veient limitada pel lent lliurament de dosis de les vacunes aprovades (Pfizer/BioNTech, Moderna, AstraZeneca i Janssen), així com per les restriccions en l’administració de la vacuna d’AstraZeneca a les persones menors de 60 anys i majors de 70 a Espanya. Aquest fet implica que l’impacte esperat de la vacunació al país sigui encara molt baix, excepte a les residencies geriàtriques, on s’ha observat una reducció d’hospitalitzacions i de mortalitat superior al 95% en poques setmanes i en professionals sanitaris. Davant d’aquesta situació, i tenint en compte les xifres d’incidència de COVID-19 i els alts nivells d’ocupació de les UCIs a la majoria de comunitats autònomes, el Grup de Seguiment de la Vacunació enfront la COVID-19 a Catalunya i els Membres del Grup Col.laboratiu Multidisciplinari per el Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), en el que participa l’investigador d’IrsiCaixa Julià Blanco, han plantejat un canvi d’estratègia de vacunació que proposa allargar l’interval establert entre les dues dosis de les vacunes d’ARN missatger (ARNm).

Aquesta proposta té com a objectiu incrementar la vacunació de la població més vulnerable i amb major risc de complicacions i hospitalitzacions per la COVID-19, com són les persones més grans de 60 anys. Valorar la possibilitat d’allargar l’interval entre dosis establert a les fitxes tècniques de les vacunes d’ARN missatger, permetria augmentar l’administració de primeres dosis i protegir un major percentatge de persones de risc, reduint de manera més ràpida el nombre d’hospitalitzacions i morts. L’impacte positiu en salut pública i en la dinamització de l’economia son les principals fortaleses d’aquesta intervenció, que ja ha estat adoptada per alguns països:

  • Irlanda (vacuna Pfizer: 0-4 setmanes)
  • Dinamarca, França, Alemanya, Itàlia (vacunes Pfizer i Moderna: 0-6 setmanes)
  • UK, Finlàndia (vacunes Pfizer i Moderna: 0-12 setmanes)
  • Canadà (vacunes Pfizer i Moderna: 0-16 setmanes)

Tenint en compte que actualment la franja de 60 a 69 anys a Catalunya està coberta gràcies a l’administració d’Astra-Zeneca amb interval de 12 setmanes entre dosis, la principal població diana per l’estratègia que proposa l’equip investigador serien els menors de 60 anys.

El principal paràmetre que permetrà definir quant temps ha de durar aquesta intervenció, que pretén ser temporal, serà el percentatge de població que hagi rebut una primera dosi de vacuna. Un escenari raonable seria retornar a l’estratègia inicial tan bon punt un 50% de la població estigui protegida amb, almenys, una sola dosi, tot i que aquest factor pot modular en funció de la disponibilitat de vacunes i la situació epidemiològica. El paràmetre es centra en l’experiència d’altres països, com Israel i Gran Bretanya, en els que un 58,1% i 51,2% de la població ja ha rebut la primera dosi de la vacuna i han demostrat una clara reducció d’incidència d’hospitalitzacions i morts per COVID-19. Altres països amb nivells menors, com els Estats Units, en el que aquest percentatge és de 43,6%, confirmen aquesta tendència.

A l’informe, els dos grups han detallat l’evidència científica que avala l’estratègia de vacunació que proposen, així com els models matemàtics que s’han fet per entendre cadascun dels escenaris de vacunació. Per altra banda, també té en compte possibles limitacions de l’estratègia, que no està exempta de riscos ja que implica assolir nivells d’immunitat individuals subòptims.

Finalment, el document inclou les propostes de canvi de l’estratègia de vacunació i les conclusions de l’equip investigador.

 

Propostes del grup de treball

  1. Mantenir l’interval establert a la fitxa tècnica (21 dies en el cas de la vacuna de Pfizer i 28 dies per la de Moderna) en els grups de major risc, és a dir, adults de 60 anys o més, persones amb immunodeprimides i altres patologies definides a l’estratègia de vacunació.
  2. Allargar l’interval entre les dues administracions de les vacunes d’ARNm fins a un màxim de 12 setmanes per a la resta de població.
  3. Mantenir interval de 12 setmanes amb la vacuna d’AstraZeneca.

 

Conclusions

  • L’estratègia d’allargar l’interval entre dosis en les vacunes d’ARNm ha demostrat ser efectiva en els països on s’ha implementat.
  • Els possibles riscos d’aquesta estratègia són mitigables.
  • La implementació d’aquesta estratègia és una oportunitat d’incidir més eficaçment en l’evolució de la pandèmia i de generar informació immunològica-clínica-epidemiològica altament rellevant per optimitzar les actuals campanyes de vacunació i el seu seguiment.

 

Subscriu-te a la newsletter

Back to Top
Irsi Caixa

Impulsat per:

Fundació 'La Caixa' Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

 

HR Excellence in Research

Membre de:

Cerca

Amb la col·laboració de: