IrsiCaixa lidera un consorci internacional de recerca per reproduir l’únic cas de curació del VIH

Més notícies Notícies
26/11/2014

IrsiCaixa lidera un consorci internacional de recerca per reproduir l’únic cas de curació del VIH

  • Investigadors europeus liderats per l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, a Barcelona, impulsat conjuntament per l'Obra Social "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i el University Medical Center Utrecht, a Holanda, han engegat un ambiciós projecte per tractar de reproduir l'únic cas d'una persona curada del VIH, el pacient de Berlín. Experts de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i de l'Hospital Gregorio Marañón, a Espanya, també col·laboraran en aquest projecte.
  • El pacient de Berlín va rebre un trasplantament de cèl·lules mare d'un donant resistent al virus de forma natural, per tractar-se d’una leucèmia, el 2007. No obstant això, aquest procediment és d'alt risc i solament està indicat per pacients amb un càncer que amenaci la seva vida. Metges i investigadors d’arreu del món han tractat de curar altres pacients en condicions similars, però fins al moment ningú no ho ha aconseguit.
  • El consorci internacional, anomenat Epistem, està finançat per l’amfAR Research Consortium on HIV Eradication (ARCHE), un programa de la fundació d'Estats Units per a la recerca de la sida amfAR. El projecte té com a objectiu millorar les intervencions per curar aquests pacients i per comprendre millor les implicacions dels trasplantaments de cèl·lules mare en el control i en l’eradicació del VIH. L'objectiu final és seguir investigant i explorant possibles estratègies de curació.
  • El projecte es presentarà a la comunitat científica el 26 de novembre a les 17.15h al Congrés Nacional de Gesida, que se celebrarà al Palacio de Congresos y Ferias de Màlaga.

L'única intervenció mèdica que va aconseguir guarir a una persona de la infecció pel VIH es coneix com el cas del pacient de Berlín, Timothy Brown, que va ser sotmès a un trasplantament de cèl·lules mare de medul·la òssia d'un donant que tenia una mutació genètica rara, la qual cosa li confereix resistència natural a la infecció pel VIH. Aquesta mutació està present, aproximadament, en l’1% de les persones d'origen europeu. L'estratègia va despertar un enorme interès científic, ja que va obrir noves perspectives d'eradicació viral. No obstant això, aquest èxit no es pot generalitzar, ja que és un procediment d'alt risc i solament s'indica en pacients amb VIH i una malaltia hematològica potencialment mortal, com era el cas de Brown.

 

Molts investigadors de tot el món han intentat, fins ara sense èxit, reproduir aquesta estratègia, així com comprendre els factors d'èxit crucials de la intervenció. La mutació genètica rara del donant, que confereix resistència al VIH, sembla ser el principal factor que va determinar l'èxit, però hi ha altres passos del procés clínic que també van poder haver contribuït.

La millora de l'estratègia per guarir la infecció per VIH

Un consorci europeu d'investigadors codirigit per l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l'Obra Social "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i el University Medical Center Utrecht acaben d'iniciar un ambiciós projecte per tractar de millorar la intervencions per curar aquests pacients, amb l'objectiu addicional de comprendre millor la implicació de trasplantament de cèl·lules mare en el control i en l'eradicació de la infecció pel VIH. El projecte es presentarà a la comunitat científica el 26 de novembre a les 17.15h al Congrés Nacional de Gesida, que se celebrarà a Màlaga.

 

Aquest equip, codirigit per l'investigador ICREA d’IrsiCaixa Javier Martínez-Picado, va rebre la major dotació econòmica en aquesta ronda de subvencions de l’amfAR Research Consortium on HIV Eradication (ARCHE). El consorci està format per hematòlegs, infectòlegs, viròlegs i immunòlegs amb experiència en el camp del VIH, incloent Gero Hütter, l’oncòleg que va liderar la curació del pacient de Berlín. Experts de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i de l'Hospital Gregorio Marañón, a Espanya, també col·laboraran en aquest projecte. El Hospital Gregorio Marañón té una dilatada experiència en la realització de trasplantaments de cèl·lules mare en pacients VIH positius de tota Espanya amb càncers relacionats amb la sang.

 

"Si volem avançar en l'eradicació d'aquesta infecció, hem d'entendre les raons específiques de la curació del VIH en el pacient de Berlín. També volem usar la sang del cordó umbilical com a font de cèl·lules mare, per augmentar les possibilitats de compatibilitat entre els donants i els pacients", afirma Martínez-Picado.

 

L'ús de cèl·lules mare de sang del cordó umbilical té un clar avantatge, ja que són molt més compatibles que les extretes de la medul·la òssia. Amb aquest nova estratègia, les possibilitats de trobar un donant que sigui compatible i que, a més, tingui la mutació genètica que confereix resistència natural al VIH es multiplica per 100.

 

En paral·lel, també amb suport financer addicional d’amfAR, es crearà un inventari que permeti identificar quines de les 10.000 unitats de sang de cordó disponibles als bancs de sang del nord d'Europa contenen la mutació genètica rara que confereixen resistència al VIH. Això permetrà que aquestes unitats estiguin immediatament disponibles per al trasplantament. A Espanya, com es va anunciar a principis d'aquest mes, l'Organización Nacional de Trasplantes (ONT) lidera un projecte per identificar les cèl·lules mare potencials d'alta qualitat als bancs de sang de cordó espanyols, que podran contribuir a realitzar trasplantaments de cèl·lules mare eficaces.

 

Ja han començat les intervencions amb pacients

Els investigadors ja han començat a posar en pràctica aquesta estratègia en persones VIH positives que necessiten un trasplantament de cèl·lules mare. Fins ara, els resultats són encoratjadors, i els resultats definitius encara estan sent avaluats. En l'actualitat, l'equip segueix reclutant pacients per participar en l'estudi, i fa una crida a metges, investigadors i ciutadans per trobar possibles candidats a formar part del projecte (el contacte es pot fer a través d'epistem@irsicaixa.es).

 

El consorci durà a terme un exhaustiu estudi i seguiment d'aquests pacients per recopilar informació completa sobre la quimioteràpia, el procediment del trasplantament, la selecció de donants, la variabilitat i el tractament del VIH, i també està recollint mostres per ser emmagatzemats abans i després del trasplantament. També mesuren la grandària dels reservoris de VIH a Barcelona i a Utrecht, utilitzant les tecnologies més avantguardistes disponibles en aquest camp.

 

Durant el primer any, els experts no planegen interrompre el tractament antiretroviral, ja que l'any passat es va conèixer el cas de dos pacients trasplantats, els anomenats pacients de Boston, que semblaven haver-se curat, i van tenir un rebrot viral després d'estar uns mesos de tractament. Si en algun moment es baralla l'opció d'interrompre el tractament antiretroviral, es durà a terme amb extrema cura i es realitzarà una supervisió exhaustiva a llarg termini.

 

 

--

 

Referència del projecte EpiStem: Allogeneic stem cell transplant in HIV-1-infected individuals Més informació
Aquest projecte ha rebut la major dotació econòmica en aquesta ronda de subvencions de l’amfAR Research Consortium on HIV Eradication (ARCHE), 591.209 dòlars. El programa ARCHE es va llançar el 2010 per explorar estratègies potencials de cura per eliminar la infecció per VIH. Les noves beques, que sumen un total de 2,4 milions de dòlars, donaran suport al treball de 7 equips de recerca de tot el món. irsicaixa.es/epistem

 

 

 

Subscriu-te a la newsletter

Back to Top
Irsi Caixa

Impulsat per:

Fundació 'La Caixa' Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

 

HR Excellence in Research

Membre de:

Cerca

Amb la col·laboració de: