IrsiCaixa i Vall d’Hebron mapen el reservori del VIH i descriuen l’atles de les cèl·lules on s’amaga el virus

Més notícies Notícies
21/12/2021

IrsiCaixa i Vall d’Hebron mapen el reservori del VIH i descriuen l’atles de les cèl·lules on s’amaga el virus

És el primer cop que s’analitzen totes les cèl·lules que conformen el reservori del VIH a la sang a la vegada, descrivint de quina manera i en quins subtipus de cèl·lules en concret s’ubica aquest reservori en persones que reben tractament antiretroviral

Els tractaments antivirals contra la infecció pel VIH no aconsegueixen eliminar el virus del cos. El fet que el VIH sigui capaç de passar desapercebut dins l‘ADN de les pròpies cèl·lules que infecta fa que l’erradicació d’aquest virus sigui tot un repte per la comunitat científica. Per poder aconseguir-ho, doncs, cal descriure al detall quina és la contribució de cadascun dels tipus cel·lulars que proporcionen aixopluc al VIH en la persistència d’aquest virus dins de l’organisme, tal i com acaba de fer el grup de Retrovirologia i Estudis Clínics (GREC) de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació "la Caixa" i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya–, juntament amb el grup de Investigació Traslacional del VIH del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). Per primer cop, el personal investigador ha estudiat, de manera simultània, si el VIH s’amaga per igual als 13 subtipus cel·lulars analitzats, així com quina és la contribució d’aquestes cèl·lules en el reservori. “Hem observat que cada subtipus cel·lular contribueix a la persistència del reservori mitjançant mecanismes diferents, tals com la susceptibilitat a ser infectades, la quantitat de virus intacte que amaguen, la seva vida mitja i la capacitat de proliferació”, explica Cristina Gálvez, primera autora de l’estudi i investigadora post-doctoral a IrsiCaixa. Conèixer aquest atles de reservori viral permetrà que la comunitat científica dissenyi estratègies d’erradicació més precises i efectives.

El VIH és capaç d’infectar pràcticament amb exclusivitat un tipus de cèl·lules específiques del sistema immunitari, anomenades limfòcits T CD4. Dins d’aquestes mateixes cèl·lules és on el virus s’amaga del sistema immunitari, formant un reservori viral que surt de l’amagatall quan s’abandona el tractament, impedint erradicar la malaltia. “Dins dels limfòcits T CD4 s’han descrit almenys 13 subtipus cel·lulars diferents que poden actuar com a amagatall del virus durant el tractament antiretroviral. Per poder dissenyar estratègies precises dirigides a reduir el reservori viral volíem quantificar quins d’aquests subtipus tenien més virus amagat per poder abordar-los de forma prioritària”, detalla Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i un dels autors de l’estudi, que se sorprèn que “els resultats han sigut una mica diferents del que ens esperàvem”.

 

Un mosaic heterogeni de cèl·lules

Mitjançant mostres de sang perifèrica de 14 persones que es visiten en el Hospital Vall d´Hebron, i que viuen amb el VIH des de fa més de 3 anys amb tractament antiretroviral, el personal investigador ha pogut analitzar quina és la contribució de cada subtipus cel·lular en el reservori viral i, per tant, en la persistència del virus dins l’organisme.

“Tot i que esperàvem trobar un patró marcat en la contribució a la persistència viral, després d’aquest estudi podem confirmar que el VIH, sota tractament antiretroviral, està present als 13 subtipus cel·lulars que infecta, tot i que de manera heterogènia”, comenta Martínez-Picado. “El resultats proporcionen nova informació sobre la composició global del reservori del VIH a la sang en persones que reben tractament antiretroviral”, afegeix. Cadascun d’aquests marcadors contribueixen d’una manera o altra a que el virus persisteixi als limfòcits T CD4 o a que aquest surti de l’amagatall en certes condicions. A més, fins ara no es coneixia si totes aquestes cèl·lules contenien virus amb potencial infecciós. “La majoria de cèl·lules contenen virus defectuosos que no poden replicar, però el que hem vist en el nostre estudi és que els 13 subtipus cel·lulars tenen VIH amb potencial de infectar noves cèl·lules”, explica Maria José Buzón, investigadora principal del VHIR i una de les autores de l’estudi. “Aquestes troballes ens ajudaran a reenfocar les possibles estratègies clíniques de curació de la infecció pel VIH”, confirma Buzón.

Els resultats de l’estudi, publicat a la revista mBio de l’American Society for Microbiology,  mostren que els valors d’aquests paràmetres són diferents per cada subtipus de limfòcits T i que, per tant, cadascun afavoreix a la persistència del virus a través de diferents mecanismes. Tot i això, tots ells estan involucrats en el manteniment del reservori viral.

“Un dels subtipus cel·lulars que més pot cridar l’atenció després de l’anàlisi són les cèl·lules T naive, ja que presenten tots els paràmetres estudiats amb valors molt baixos. No obstant, no per això podem subestimar la contribució d’aquest subtipus cel·lular en el reservori viral, ja que a partir d’aquestes cèl·lules se’n deriven d’altres, també del reservori, que presenten paràmetres amb valors més elevats”, exemplifica Gálvez.

 

Combinar estratègies per erradicar el VIH

Arran de l’estudi realitzat, els equips d’IrsiCaixa i Vall d’Hebron han proporcionat noves evidències científiques en relació al reservori del VIH. Els resultats obtinguts porten a concloure que, per tal que les estratègies d’eradicació del virus siguin efectives, aquestes no es poden dirigir a subtipus cel·lulars concrets del reservori, sinó que han de poder abastar tots els limfòcits T, cadascun amb les seves caracteristiques. “Haver fet per primera vegada el minuciós estudi simultani de cada subtipus cel·lular ha permès entendre que cal trobar estratègies que permetin detectar cada una d’aquestes cèl·lules que conformen el reservori. Una possible intervenció seria trobar tractaments que facin visible el reservori, com els Agents Reversors de la Latència, i que, d’aquesta manera, el sistema immunitari o la combinació d’altres tractaments amb aquests agents reversors puguin atacar aquestes cèl·lules que contenen virus”, conclou Martínez-Picado.

Subscriu-te a la newsletter

Back to Top
Irsi Caixa

Impulsat per:

Fundació 'La Caixa' Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

 

HR Excellence in Research

Membre de:

Cerca

Amb la col·laboració de: